#Carnerésmdma: Irene Solà (1990) recita "Dia d'acaballes", de Josep Carner
-
-
Dia d'acaballes
Llum davant meu, gropada al meu darrera
i déus informes cavalcant pel cel.
Un remolí les branques exaspera
i cauen fulles de color de mel.
L’espai es torç en fluctuant cinglera;
un raig malalt es migra de recel.
Són mar i tros escuma i polseguera,
clotes i balmes desolat bruel.
El riu es torna febre, el vent rancúnia,
el viu d’argent d’un núvol blanc fa angúnia
i salta arreu l’escabellat atzar,
i en la seva frenètica agonia,
des d’un cim assetjat, adéus envia
intermitents el cremallot solar.