Go to Top

Notícies

Actualitat de la llibreria

Avui parlem de “El lugar de uno mismo” de Manuel Hidalgo

Quants de nosaltres hem anat al lavabo per estar sols? Avui us recomanem “El lugar de uno mismo”, de Manuel Hidalgo, de Alianza Editorial, i ho fem des del nostre racó més íntim.

Perquè a Documenta ens movem d’allò més exquisit fins a la quotidianitat més amagada, la proposta d’avui explica tot allò que pot passar en un lavabo sense oblidar les referències a la literatura, el cinema o l’art. En definitiva, un llibre sobre el lloc que visitem tan sovint i en parlem tan poc.

Un canal per parlar de llibres.

Avui parlem de “Els Fills de Llacuna Park”, de Maria Guasch

“El Fills de Llacuna Park”, de Maria Guasch, publicat per l’Altra Editorial és un llibre dur, real, potser trist. En un ambient desolador, mancat d’emocions, “Els Fills de Llacuna Park” fuig dels estereotips i aconsegueix aquesta cosa tan difícil que és transmetre la realitat i fer-ho de manera convincent.

Un canal per parlar de llibres.

Festa de celebració dels 40 anys

 40-anys-Moritz-noimprimir-miniweb

Festa d’aniversari pels nostres 40 anys

A les 23 hores, començà la festa de celebració dels nostre 40 anys amb uns discursets de’n Josep cots i l’Èric del Arco.

A continuació, es va projectar el documental que la Nuria Vidal ha anat fent sobre els canvis i nova ubicació de la llibreria i de Barcelona. El Conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, va fer un breu parlament en clau sentimental i humorística. Després Pol López interpretà un petit monòleg de Shakespeare, molt adient per la situació que ha passat Documenta: el monòleg/discura del dia de Sant Crispinià (relatiu als happy few!), que reproduïm aquí sota

I, finalment, música i beguda fins que el cor ens digué prou. Per a tots els assistents a la festa que no van recollir aquest cartell de l’acte, de regal, en edició limitada i exclusiva, si us plau, que el reclamin a caixa quan passin per Documenta.

Fotografies de la festa dels 40 anysi

 aniversari1

aniversari2

aniversari3

aniversari4

Monòleg/discurs de Sant Crispinià

 

 

 

Discurs del dia de Sant Crispinià a Azincourt

Més aviat digueu al meu exèrcit, Westmoreland,
que qui no tingui ànim per aquesta batalla
que se’n vagi, i que tingui un salconduit,
i, a la bossa, diners per al viatge.
No volem pas morir amb la companyia
de qui té por de morir al costat nostre.
Avui és Sant Crispinià,
qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa
s’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia,
i el nom de sant Crispinià el farà sentir gran.
Qui sobrevisqui avui i arribi a vell,
cada anys en aquest dia convidarà els veïns
i els dirà: “Demà és sant Crispinià”
i es pujarà les mànigues i mostrarà les seves cicatrius
dient: “Vaig ser ferit el dia de sant Crispinià”.
Els vells obliden; però per més que ell ho hagi oblidat tot,
sempre es recordarà del que va fer aquell dia
amb més esclat del compte. I aleshores els nostres noms
als seus llavis seran familiars com els noms casolans:
 Enric, el Rei, Bedford i Exeter,
Warwick i Talbot, Salisbury i Gloucester,
tots serem recordats entre copes escumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants
i Sant Crispí i Sant Crispinià no passaran
 -des d’ara fins el dia que s’acabi el món-
sense que tots nosaltres no hi siguem recordats.
Nosaltres pocs, feliços pocs, nosaltres, colla de germans,
perquè els que avui vessin la seva sang amb mi
seran els meus germans. Qui sigui baix de rang
serà, des d’aquell dia, alçat a la noblesa.
Molts cavallers anglesos que s’han quedat al llit
 maleiran el fet de no trobar-se aquí
i trobaran vulgar el seu rang quan escoltin
 algú que hagi lluitat el dia de Sant Crispinià.

W. SHAKESPEARE: Enric V, acte IV, escena III

Mapa digital de lectures:

Aquest estiu ens hem proposat ampliar el mapa de lectures digital que vam iniciar l’any passat, Vegeu el seu estat actual clicant aquí  . Fins ara hi han participat més de seixanta persones, però estem convençuts que encara queden molts més llocs units a un llibre en el vostre imaginari. On us han dut els llibres? On heu anat per culpa d’un llibre? Si heu sortit de vacances, us ha impactat algun llibre? Si us heu quedat, heu fugit gràcies a algun llibre? Etc. Les possibilitats combinatòries són infinites. Pel plaer de sentir-lo i per motivar-vos, vam convidar a Francesc Parcerisas perquè ens parlés del seu dietari, La primavera a Pequin, publicat per Quaderns Crema i Premi Llibreter 2013.   A veure si així us decidiu a clavar-hi també la vostra xinxeta al mapa digital de lectures. La seva ha sigut, naturalment, la de Pequín: un lloc relacionat amb un llibre, en aquest cas l’autor, i no un lector. Si voleu, adjunteu-hi fotografies, postals, bitllets… tot allò que la imaginaciò us suggereixi. Esperem els vostres correus electrònics a l’adreça següent llibresivacances@gmail.com  Nosaltres en encarregarem de pujar-los al mapa