Llumeneres és una celebració de la sèptima: 144 poemes que exploren aquesta estructura per insuflar-hi el caràcter juganer i oral que caracteritza la poesia d’Oriol Sauleda.

Llumeneres és una apologia de la festa, de les raves, on el poeta ens transmet el sentiment i el pensament que hi experimenta: el nostre lloc en la natura, les nostres resistències i alliberacions. Per aquest poemari hi desfilen fades i follets, Dionís, Hildegard von Bingen i el cap decapitat de Sant Joan, tots plegats enmig de la frenesia dels subwoofers i els espetecs vibràtils de l’electrònica. Hi trobem referències explícites o desdibuixades a la mística, l’astrologia i la numerologia, però també a la política i a les conductes petrificades que ens aboquen a la productivitat i a l’allunyament d’una harmonia primigènia.