LA MORT D'OLIVIER BECAILLE

Relegats de manera injusta a un pla marginal durant dècades, eclipsats per la brillantor de la seva obra cabdal ?la nissaga dels "Rougon-Macquart"? no ha estat fins aquests darrers anys que la crítica ha reconsiderat, fins a la unànime acceptació, la importància que els contes i les narracions curtes van tenir en la gènesi i el procés de composició de les grans novel.les de qui és considerat mestre indiscutible del naturalisme europeu. El recull que ara presentem, una mostra minça, eclèctica, alhora que meditada, n?és bon testimoni: d'entre el ventall de possibilitats s'han triat títols representatius de la personalitat polièdrica i inabastable de l¿autor. "L'atac al molí", per exemple, va ser el conte que va proposar Zola per a les Soirées de Médan (conciliàbul literari que comptava amb la presència de Maupassant, Huysmans i d'altres), amb una magistral personificació de l¿ànima del molí. "Maneres de morir", és una vertadera autòpsia social respecte les maneres d'assumir la mort per part dels diferents estaments de la societat, mostra magistral del punt de vista naturalista. "Madame Sourdis", mostra la relació artista-art-societat, i és un petit homenatge de l'editorial a l'amistat entre Zola i Cézanne. "El capità Burle", amb el rerefons de l¿acadèmia militar de Saint-Cyr, és la història d'una amistat en la que s'anteposa l¿honor i el deure, on els personatges són víctimes del caràcter en una mena de determinisme fisiològic. Finalment, "La mort d'Olivier Bécaille" és una de les millors mostres de com un conte pot esdevenir estilíticament rodó, prova impagable del sentit de l¿humor, l'ironia i la tendresa de Zola envers els seus personatges; aquest conte és potser el més reeixit de Zola.