Les infraestructures han constituït des de sempre un dels elements que més han posat de manifest l'actuació discriminatòria de l'Estat espanyol amb relació a Catalunya. Quan des del nostre país s'ha disposat d'autogovern, les obres públiques han estat sempre prioritàries, com va ser el cas de la Mancomunitat, amb els seus plans de carreteres i de telefonia, o de la Generalitat de les últimes dècades, amb la demanda de connectivitat ferroviària amb Europa i la introducció del concepte de l'alta velocitat a la península. El catalanisme polític modern atorga un rol decisiu a les infraestructures en el creixement econòmic i en el benestar social; per tant, això permet parlar-ne en termes d'estructures d'estat.
En ple debat sobre el futur polític de Catalunya, cal analitzar els avantatges de tenir un estat propi per disposar de totes les infraestructures que ara se02019;ns neguen. Els autors del llibre passen revista a les polítiques sectorials de carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports, aigua, energia i noves tecnologies, tot desgranant les oportunitats que s'albiren per al nostre país.