Una relectura del Manifest al servei del personalisme després de deu anys intensos, atapeïts d02019;història i de fortes polèmiques. En confirma el fons, però en modifica l02019;orientació. Arran d02019;alguns esdeveniments viscuts i de la reflexió sobre els compromisos consegüents, Mounier es posa en guàrdia contra les pròpies temptacions puristes, idealitzants i anarquitzants, i fa un esforç per deixar-se ensenyar pel moviment de la història. L02019;aposta per una convergència entre el realisme personalista i un marxisme obert, que reprèn la inspiració positiva de Marx, n02019;és la principal conseqüència. L02019;afrontament cristià s02019;emmarca en un diàleg amb Nietzsche, en el qual Mounier ha donat el millor de si mateix. Aquest petit llibre és el fruit d02019;una llarga estada de Mounier a Dieulefit, durant l02019;ocupació nazi, en sortir de les presons i després de ser jutjat pel règim de Vichy.