MARAGALL: TEXTOS I CONTEXTOS

El bienni 2010-2011, sota l02019;auspici de la Institució de les Lletres Catalanes,es va celebrar l02019;Any Maragall, que commemorava els cent anys del naixement del poeta i els cent cinquanta de la seva mort. En aquest marc institucional, la Universitat de Barcelona va promoure la celebració del I Congrés Internacional Joan Maragall per tal de facilitar la trobada d02019;especialistes i estudiosos per intercanviar i posar al dia els estudis biogràfics, històrics, filològics i crítics sobre Maragall i, d02019;aquesta manera, situar-lo amb major justesa dins la història contemporània i establir noves vies d02019;anàlisi i de lectura per al futur. Per a l02019;organització del Congrés es va comptar també amb Acción Cultural Española i amb la col·laboració no només imprescindible i fora de qüestió, sinó també, com no podia ser d02019;altra manera, eficaç i cordial de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. El dia 28 de setembre de 2011, a la Universitat de Barcelona, es van llançar els daus. I durant els dies següents, 29 i 30, es van anar succeint conferències, ponències, comunicacions, diàlegs, taules rodones i debats entorn de l02019;obra de Maragall. Gairebé totes aquelles intervencions es publiquen en aquest llibre. Per a l02019;ocasió, les conferències d02019;inauguració i de cloenda van ajudar a situar Maragall en la Catalunya i en la poesia del seu temps; i les quatre àrees temàtiques generalistes, no tancades ni excloents que es van establir, van oferir joc suficient per donar la paraula a velles i noves veus sobre Maragall, escoltar-les i comprovar fins a quin punt es podia parlar de renovació i de futur en la lectura del poeta. Així, sota l02019;enunciat Una literatura entre l02019;art i la música es van aplegar intervencions sobre muntatges teatrals, la relació de Maragall amb les arts plàstiques i amb la música. Dins de l02019;apartat Poesia versus poètica es van incloure aproximacions hermenèutiques i d02019;intertextualitat; d02019;ecdòtica i de traduccions de i sobre la seva obra. Sota el rètol Pàtria i ciutat en Maragall, es van recollir les col·laboracions sobre els aspectes ideològics i civils de la seva obra. Finalment, la recepció de l02019;obra de Maragall de la seva mort ençà va quedar definida pel rètol Maragall després de Maragall. Tant de bo que tot plegat no hagués estat únicament un deute acadèmic o un compromís civil més, sinó que hagués servit per restituir Maragall al lloc d02019;on no se l02019;hauria d02019;haver allunyat mai, al costat dels seus coetanis: Matisse, Klimt, Van Gogh, Rusiñol o Gaudí; Gide, Valéry, D02019;Annunzio, Nietzsche, Rilke, Conrad, Shaw, James, Maeterlinck, Unamuno, Marinetti o Wharton; Freud, Russell o Bergson; Einstein; Satie, Debussy, Ravel o Mahler.