«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d02019;un pèl. Tothom sabia el cas d02019;algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics».
Ningú hauria dit mai que els primers dies de calor de l02019;estiu vindrien acompanyats d02019;una tragèdia. En un instant el Dídac havia perdut els seus tres millors amics. Sacsejat per la notícia, decideix fer cas dels consells del seu pare i marxar a Elx per viure amb el seu padrí. Potser enfrontar-se a la crua realitat d02019;un sud oblidat l02019;ajudarà a superar l02019;angúnia existencial d02019;on no vol sortir i a guarir la culpa que sent per la mort dels seus amics.
Un brillant debut literari que transmet l02019;experiència més íntima de la pèrdua, del neguit, la ràbia, els records i la impotència davant la mort, des de la mirada tediosa d02019;un jove en cerca de respostes.