En el Feu de l02019;Ermitatge (premi Miquel de Palol 1993), inèdit fins avui, és un moment crucial en la trajectòria poètica de Miquel Bauçà: ve just després d02019;El crepuscle encén estels (1992) i abans d02019;El Canvi (1998). Ho diu Entic Casasses a l02019;epíleg amb què es tanca aquesta edició: «En el Feu de l02019;Ermitatge, que és l02019;obra immediatament anterior al Canvi, s02019;hi tracta del que n02019;he dit poesia poesia. Per mi és el punt més alt del Bauçà poeta, i això ja és dir molt».
I encara: «Si el Feu, per les dimensions de l02019;obra, per la grandària inabastable, fantàstica, de la contrada que presenta, per la unitat de lloc i en bona part també de personatges, començant per aquesta mena de cor de tragèdia que són els habitants del Feu (els feuencs i les feuenques), es pot dir que és una obra èpica, s02019;hi ha d02019;afegir que és una èpica presentada en forma de poemes lírics: 329 píndoles líriques d02019;alta tensió i cadascuna amb una entitat pròpia suficient per presentar-se com el que són: 329 poemes, 329 senyors poemes».
Una obra com se n02019;han escrit molt poques. Una revelació enlluernadora. En el desè aniversari de la mort de Miquel Bauçà, la poesia està d02019;enhorabona.