A l'ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l'inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d'arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis."La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... L'aparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que se'ns narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.", Joan Josep Isern. Avui