VIATGE AL VOLTAN DE LA MEUA CAMB

Vet ací un document subtil i paradoxal de la relació entre literatura i viatge, en aquest cas viatge interior. De Maistre sap que és en l02019;escriptura on el sentit d02019;un paisatge, d02019;un viatge, d02019;una mirada, esdevé cap a la infinitud. Amb el rerefons d02019;una atapeïda literatura de viatges, amb la qual manté
en part una distància irònica, Xavier de Maistre planteja el seu essencialment com a viatge escrit, que recull la condició desplaçada de l02019;home i de l02019;escriptor, i escruta sobretot el país de la seua imaginació. Desborda les limitacions de la geografia, del viatge científic i naturalista, tot parodiant la seua retòrica per tal de desemmascarar-ne la fatuïtat i demostrar que l02019;home continua al centre del paisatge. En aquest escrit de l02019;experiència de quaranta-dos dies de confinament, de Maistre sap entendre la seua habitació com a paisatge on fer la descoberta del subjecte autònom. Amb un horitzó retallat, amb un temps fragmentat des de fora, aconsegueix relatar una aventura de l02019;esperit, desplegar la infinitud de la intel·ligència i de la imaginació, que permet habitar la cambra de la reclusió, transformar-la en habitació; i de l02019;aprenentatge de la solitud sentida en aquesta intensitat, extreure02019;n un individu més fort, tot desbordant el tancament que hauria pogut portar-lo a la destrucció. Una de les aportacions més importants d02019;aquest relat, obra d02019;una persona desplaçada, expulsada d02019;un món que ha desaparegut, és d02019;entreobrir el camí de la ficció autobiogràfica, el diari íntim i l02019;assaig narratiu, orientant-se decididament cap a la dissolució de fronteres entre els gèneres.