ELS DIES SENSE FAM

Amb el pseudònim de Lou Delvig, l'any 2001, Delphine de Vigan, autora de Res no s02019;oposa a la nit, publicava Els dies sense fam, una primera novel·la autobiogràfica inspirada en la malaltia que va patir durant l'adolescència: l02019;anorèxia.

La Laura té dinou anys i és anorèxica. Hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. Tres mesos per vèncer la malaltia que la corrou gràcies a la trobada amb l02019;únic metge capaç d02019;entendre el seu patiment. Tres mesos per intentar esbrinar els motius que l02019;han portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund d02019;una infantesa en la qual mai no va poder plorar.

Si a Res no s02019;oposa a la nit, Delphine de Vigan resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, a Els dies sense fam se02019;n fa ressò i, en una mena d02019;exorcisme contra la malaltia, a partir de la seva pròpia història, tot i que transformant-la i reinventant-la, ens ofereix algunes claus de la seva experiència més personal i dolorosa.