LO JARDINER HORTOLÀ Y FLORISTA (1852)

Lo jardiner hortolà y florista oferí a la segona meitat del segle xix un manual d'horticultura i de jardineria breu i pràctic, amb referències prou completes a les hortalisses, les herbes remeieres i les flors que es conreaven a Catalunya. De l'autor no en sabem la identitat, només que és un frare apassionat pel conreu de la terra i que vol ser la veu dels caputxins i la seva llarga i reconeguda experiència en els horts urbans. I l'escriu com a servei a la gent senzilla, cosa que explica que sigui en català. La merescuda fama dels caputxins ens la mostren, per exemple, els elogis de l'època al bell hort del convent de Santa Madrona, a tocar de la Rambla de Barcelona. El conreu de l'hort conventual, encara avui ben viu, era molt estimat, i els frares se'n servien per a les pitances al refectori i per a guarnir amb flors els altars. El llibre signat pels caputxins de Catalunya s'inscriu també en la tradició dels textos agronòmics catalans, dins la qual destaca el Llibre del Prior, de Miquel Agustí, del s. xvii. L'anònim caputxí del s. xix s'hi refereix, com també a d'altres llibres de la influent tradició agronòmica francesa (Louis Liger, Antoine Pluche) o a revistes de l'època en castellà. Si ens informa dels noms tradicionals de les plantes que es podien trobar en els horts de l'època i les pràctiques de conreu, d'una autenticitat fora de dubte, tanmateix la llengua amb què s'escriu està reblerta de castellanismes, cosa ben representativa de l'etapa prefabriana. Aquesta tercera edició es presenta sense tergiversar la llengua i conté uns índexs molt complets. És per tot això que ha de despertar un viu interès entre els lingüistes com també entre els pagesos i agrònoms atrets per les pràctiques hortícoles tradicionals i de caire ecològic.