El contactolo deciden, juntos, la carney el fuego. Entonces se fundenen lo tibio, que esla mitad de la sangre.Nos habremos encontradocon el flanco desconocido, con el golpe,con la herida; también con lo suave.Y la seda resbala, se desprendedel tacto angelical, y los dedosse quedan sin nosotros.0201C...
El contacto lo deciden, juntos, la carne y el fuego. Entonces se funden en lo tibio, que es la mitad de la sangre.
Nos habremos encontrado con el flanco desconocido, con el golpe, con la herida; también con lo suave. Y la seda resbala, se desprende del tacto angelical, y los dedos se quedan sin nosotros.
0201C;Encuentro furtivo0201D;, de Màrius Sampere
Màrius Sampere i Pasarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928) es uno de los poetas más importantes de las letras universales. Su producción es en lengua catalana, aunque este Nadie y la luz es original en castellano, la lengua con la que el autor comenzó a escribir su primeros versos y a la cual, ahora, retorna con una fuerza y un vigor de altísimo nivel. Con su primer libro, L02019;home i el límit, gana el premio Carles Riba (1963, uno de los más importantes en lengua catalana). Durante los setenta y los ochenta, obtiene otros galardones, como el Recull de poesía (Poemes de baixa frequ00308;.ncia) o el Miquel de Palol (Llibre de les inauguracions). A partir de finales de los 90 y principios del 2000 recibe, por fin, y gracias al grito de críticos y poetas afines, el reconocimiento del público y de las instituciones, a una obra quizás algo relegada hasta ese momento, por las pocas concesiones del autor a la 0201C;lectura fácil0201D; de su obra. Así, es reconocido con premios de considerable prestigio como el de la Crítica Serra d02019;Or (Subllum, 2000); el de la Crítica de poesía, el Ciutat de Barcelona y el Nacional de Cultura (Les imminències, 2002); y, en 1999, recibe la Creu de Sant Jordi, galardón concedido por la Generalitat de Catalunya a toda una trayectoria. Destacan, de entre una prolífica obra, Oniris i el tret del caçador (1987), L02019;ocell que udola (1990), La taula i les estrelles (1992), La cançó de la metamorfosi (1995), Demiúrgia (1996), Ens trobarem a fora (2006), La ciutat submergida (2009) y, más recientemente, L02019;esfera insomne (2015, Premi Cavall Verd y Premi Lletra d02019;Or).
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
