QUADERN DE GRÈCIA

El canal de Corint és una obra impressionant. Tallat a pic ara fa un segle, talla l02019;alè quan, com una ferida, veus avall, avall, el fi camí que hi fa el mar blau al llarg d02019;una mica més de sis quilòmetres, la terra lleument inclinada a banda i banda. Sembla estret però fa més de vint metres; la carretera tremoladissa el travessa i fa de tirant al continent ben a prop del gràcil i diminut pont del tren. Fantàstic.
Ara sí que diem adeu a les senyores, que tornen enrere, cap a Nàuplia, no sense deixar de recomanar-nos que hi anem (ho vam fer, quan ja gairebé ni recordàvem les senyores que tan a gust vam traginar). Continuem camí sempre vorejant el mar, ara per una carretera que en comptes de seguir la cornisa nord del Peloponès, segueix la cornisa sud del continent; és a dir, ara tenim el mar a la dreta. Una altra meravella.
La carretera i l02019;autopista de vegades s02019;entrellacen. La zona és despoblada, de tant en tant unes quantes cases, un petitíssim poblet, un hotel o un càmping encantadors. Des de la carretera que s02019;arrapa valenta al flanc de la muntanya l02019;espectacle de la costa, és fastuós, amb uns racons per quedar-s02019;hi sempre més. Davant, tancant el mar, la costa més est del Peloponès, que hi fa com una badia, l02019;illa d02019;Egina i, ja més a prop d02019;Atenes, refulgent en la tarda, l02019;illa de Salamina i els illots que l02019;acompanyen.
Mentre fem via per aquesta carretera, la mar no deixa de temptar-nos. Parem en un petit lloc de mar que es diu Àgios Theòdori. La platja, inacabable, és de còdols fins, l02019;aigua és clara i transparent, les oliveres i els pins gronxen les branques sobre l02019;aigua.