Coca, farlopa, perico, merca, Fariña... Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d'una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de t...
Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d'una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d'admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l'època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d'impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat. A través de testimonis directes de capos, pilots de planeadoras, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l'imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d'or ha desdibuixat el potencial destructiu d'un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia. Fariña inclou, a més, un examen com no s'havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular —tal com demostra aquest llibre—, el narcotràfic segueix viu a Galícia. No s'ha d'oblidar el que encara no s'ha acabat.
Nacho Carretero (A Coruña, 1981). De la seva experiència com a cambrer de menjar ràpid va aprendre que no volia ser cambrer de menjar ràpid. De manera que es va posar a escriure. Va iniciar-se en oficines de redacció i després en va fugir per ser freelance. Va ser llavors que va començar a publicar en qualsevol mitjà escrit que tingués a tret, des de Jot Down fins a XL Semanal, passant per Gatopardo, El Mundo o El Español. Ha escrit sobre el genocidi de Rwanda, sobre el virus de l'Ebola a l'Àfrica, sobre Síria, sobre la seva tia Chus i fins i tot sobre el seu estimat Deportivo de La Coruña. Actualment fa de reporter a El País. Explicar la història del narcotràfic gallec era un somni periodístic que tenia encastat al cervell des que era un neno.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
