ELS MURS FRÀGILS DELS CALLS

Hi ha imatges relatives als jueus, consagrades tant per la tradició historiogràfica com per una literatura hostil, difícils d’arraconar. La de l’usurer empedreït potser és la que ha arrelat amb més força, acompanyada de la d’un subjecte passiu, eternament víctima de la història, que desplega la vida al si de comunitats tancades, amb escassos contactes enllà de les muralles que les encerclen. Ferran Garcia-Oliver, amb aquest llibre, producte de vint-i-cinc anys de recerca, mira de trencar amb el que no són sinó tòpics acomodaticis mitjançant materials documentals que il•luminen les vicissituds de la vida quotidiana. Les comunitats jueves no es dedicaven sols al préstec, estaven escindides per la lluita pel poder de les aljames, la violència verbal i física hi feia estralls i, sobretot, romanien obertes a un conjunt de contactes amb la comunitat cristiana que depassaven els cercles de les transaccions i els negocis, i es materialitzaven en un fecund «mercat social», inclòs el sexual. Negligir l’animadversió latent, que desembocà en la tragèdia dels avalots de 1391, seria absurd, però la coexistència secular entre jueus i cristians fou molt més complexa i sovint feta des de criteris pragmàtics per tal de fer-la més suportable i beneficiosa. L’entesa estava formulada sobre la «tolerància» del cristianisme triomfant, que consentia els altres des d’una supremacia garantida per la força de les armes, el corpus legislatiu i l’ordre judicial. Amb tot, els murs separadors eren fràgils i fins i tot inexistents, per la raó que en molts llocs vivien mesclats sense cap repugnància.