UNA ALTRA FORMA DE SOCIALISME

«Si l’any 1990 m’haguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m’hauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, l’hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista.»

Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món d’avui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la desigualtat social és un dels principals problemes actuals i que, en essència, «la desigualtat és una qüestió ideològica i política, no econòmica o tecnològica», idea vertebradora del seu pensament, Piketty ens proposa superar el capitalisme i imaginar un projecte alternatiu per al segle xxi: una nova forma de «socialisme».

«Com a docent i investigador en ciències socials, m’he especialitzat en l’estudi de la història de les desigualtats i de la relació entre desenvolupament econòmic, distribució de la riquesa i conflicte polític. Basant-me en les lliçons apreses d’aquestes recerques històriques, així com, naturalment, en la meva experiència com a ciutadà observador, a Capital i ideologia vaig proposar alguns “elements per a un socialisme participatiu”, les principals conclusions del qual resumeixo aquí.»

«De manera general, per donar una altra oportunitat a l’internacionalisme, cal girar-se d’esquena a la ideologia del lliure canvi absolut que ha guiat la globalització durant les últimes dècades i introduir un altre sistema econòmic, un model de desenvolupament

fonamentat en uns principis explícits i verificables de justícia econòmica, fiscal i mediambiental.»

«El socialisme participatiu que jo desitjaria recolza sobre diversos pilars: igualtat educativa i estat social; circulació permanent del poder i la propietat; socialfederalisme i globalització sostenible i equitativa.»