La història amagada d’Esmeralda Cervantes, la filla d’Ildefons Cerdà.
A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora.
Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Un personatge absolutament fascinant, poc conegut i que Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant.
«Només tenia dotze anys.
Era la Clotilde, Clotildina per als de casa, però també era l’Esmeralda.
A París, Victor Hugo, captivat per com tocava l’arpa i pels seus ulls verds, li havia dit que li esqueia anomenar-se Esmeralda.
Esmeralda... La protagonista de Notre-Dame de París, la gitana».