«El que no hem pogut fer amb els fills ?tanta feina com teníem? ara ho farem amb els néts», he sentit a l?autobús. A casa, em trobo un llibre que diu: «El respecte als avis és la pedra de toc d?un poble amb ideals». I a mi que m?acaben de comunicar que aviat seré avi, de sobte, m?envaeixen un seguit...
«El que no hem pogut fer amb els fills ?tanta feina com teníem? ara ho farem amb els néts», he sentit a l?autobús. A casa, em trobo un llibre que diu: «El respecte als avis és la pedra de toc d?un poble amb ideals». I a mi que m?acaben de comunicar que aviat seré avi, de sobte, m?envaeixen un seguit de neguits. ¿Avi? I, de cop, el dubte: «¿anirà tot bé?» Minuts més tard, al bar, una amiga m?explica la seva situació: «He parlat amb les filles. Punt i ratlla. Cada setmana dedicaré dos dies a fer d?àvia: dimarts d?una néta i dijous de l?altra. I un cop al mes, un cap de setmana. I prou. La resta del temps el vull per mi. I no saps com s?han posat...»Al voltant dels avis i les àvies i dels néts i les nétes hi ha un munt de mites: que si la saviesa dels vells, la tendresa dels nens, la bondat dels pares... Amb el seu optimisme habitual, Ignasi Riera ha fet un curs accelerat de formació per poder assumir amb tranquil?litat la seva condició de neoavi i ens dóna un munt de consells per afrontar amb garanties de supervivència aquesta tendra experiència. Ignasi Riera (Barcelona, 1940), escriptor, articulista, comentarista radiofònic i polític, ha conreat tots els gèneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d?Humor i Sàtira. És autor de llibres de narrativa breu, de novel?les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Jordi Pujol. Llums i ombres (2001); de la biografia, Lluís Llach: companys no és això (2002) i de Llibre d?hores del ben menjar (premi Vives i Molins d?assaig sobre gastronomia 2003). A Edicions 62 ha publicat: Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Diccionari de la Cuina Catalana (2002) i Un català a Madrid (2004).
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
