Avui parlem de "Els barcelonins", d'Adrià Pujol, editat per L'Avenç

Èric del Arco: Hola Josep! Estem aquí a la llibreria, és dijous i no sé on cony estàs.

Josep Cots: Jo estic a Mahdia, que estic a Tunísia, i acabo d'arribar. Sembla ser que hi ha el mar aquí a prop, i fa bo, i estem la mar de bé. I el que veig és que a Barcelona fa un fred que pela!

E: Bé, aquí ahir van dir que va nevar, van caure quatre flocs davant la llibreria, i Barcelona està tan fantàstica com el llibre de l'Adrià Pujol, que es diu Els barcelonins. Un llibre amb què he rigut molt de les bajanades que arriba a dir amb aquest discurs del Jo que té, i que em sembla que t'has emportat tu de viatge...

J: És que m'ha fet molta gràcia llegir Els barcelonins des de lluny, perquè jo estic mirant la gent d'aquí com ell es mira els barcelonins (o ho intenta). I he pensat que els barcelonins no són tan diferents ni tan estranys. Són... com la gent d'aquí.

E: Home, és que la gent d'arreu del món, al final, quan viu en un entorn de ciutat com és Barcelona, si te'n vas a Tunis capital o a qualsevol altre lloc, la vida quotidiana, el dia a dia, és el que és. A mi em va fer molta gràcia quan l'Adrià Pujol intenta fer aquesta exposició de barcelonins (de 'barcelones') al Museu Etnològic i tot el que va cercant, a qui es troba, per reflectir qui són els barcelonins, no?

J: Sí, que són persones. Això és el que m'ha fet més gràcia. Porta les nenes al cole... què més fa...? Se'n va de càmping a les Landes franceses quan és el mes d'agost, com tots els barcelonins, que se'n van a fora el mes d'agost... Fa un retrat de la gent. Més que dels barcelonins, jo trobo que el fa de la gent. Aquí hi ha la diferència.

E: I alhora, dóna la volta a moltes coses, no? Quan al museu li diuen 'què hem de posar aquí?', i ell diu 'doncs hem de posar una bicicleta del Bicing i un carro de ferralla'. I dius, clar!, és el dia a dia aquest que... A vegades hem d'anar veient i mirant la ciutat amb tots els ulls que puguem tenir per veure la quotidianitat que no veiem quan caminem i anem de la manera que anem nosaltres, els barcelonins, que és la de no mirar res perquè tot és normal. I quan li dones la volta és quan el retrat d'ell val la pena. I res, el volia recomanar i volia saber com t'havia anat a tu llegir-lo fora de la ciutat.

J: Clar, és que aquí està la gràcia. A mi m'ha agradat, m'ha divertit. Al cap i a la fi, ell tampoc és barceloní -o és deducció, perquè ell és empordanès- i per això ens mira amb lupa, com jo em miro amb lupa els tunisians. I m'ha agradat aquest joc en aquest moment.

E: Escolta, doncs res, el recomanem. I... és el nostre llibre d'skype d'aquest any, eh? Que vagi molt bé el viatge i aquí t'esperem!

J: Molt bé. Fins aviat!

E: Fins aviat, Josep. Adéu!