Si parlem de dos personatges que esperen el no res tot esperant algú, tot esperar fer quelcom que mai no arriben a fer, podríem esperar trobar-nos a Vladimir i Estragó a la cantonada del proper carrer. Però aquest cop ens trobem a Mecier i Camier, els seus avantpassats propers en aquesta petita joia que Marta Marfany Simó ha traduït per Quid Pro Quo i que ha flipat tant a la Nura que ha traspassat la seva il·lusió a un escèptic Èric, que hi ha caigut rendit. I així s'han quedat tots dos, tot esperant Beckett.

És un clàssic de la literatura i del cinema nord-americà situar l'acció en una base militar. Centre d'un esperit patriòtic conservador, el que allà succeeixi servirà per parlar d'allò que afecta a la resta de la nació. I això ho fa meravellosament Carson McCullers. Dos matrimonis, un soldat ras i un criat són els únics personatges en aquest drama sureny. El drama de l'auto-negació, de no mostrar qui som i què volem.  Per això aquest conte llarg ens remet a tantes altres obres. Per això és etern. Per això ens ha agradat. I per això el recomanem. Edita L'Altra editorial. Tradueix Alba Dedeu.

Fa uns dies la Nura li va preguntar a l'Eric si havia llegit mai Boris Vian. I resulta que no. La Nura tampoc. I han decidit compartir amb tothom el seu tast. Sembla que els ha agradat força, perquè no paren de tallar-se un a l'altre per poder donar-nos el seu punt de vista abans de que el Quim, director de totes les nostre pel·lícules, digui "tallem!!!" Tradueix en Jordi Martin Lloret

Un relat molt personal sobre la vida als Apalatxes i la dels 'hillbilly'.

6 recomanacions de Reis d'última hora

Us portem la fruita del temps: dues recomanacions per a aquestes festes.

...tot allò que s'ha gravat però que no s'ha vist!